Benvolgudes famílies,
Recordo que el primer dia d’escola estava tremolosa i no parava de
pensar en vosaltres, els pares i les mares, inclús pensava en la meva mare;
quin valor i quins nervis devíeu passar aquelles primeres hores, molts de
vosaltres era la primera vegada que els deixàveu amb algú a qui encara no
havíeu vist la cara!!
Aquest curs ha estat per a mi una gran aventura. Una aventura on
els protagonistes han estat els vostres fills i
filles i on gràcies a ells
m’he sentit la mestra més afortunada del món!!
M’heu tractat d’allò més bé i m’he sentit recolzada per
vosaltres en tot moment, reconec que he flaquejat en alguns moments o potser no
he sabut estar a l’alçada. Gràcies per
l’acompanyament que m’heu donat.
Per a mi ha estat un plaer poder compartir la meva primera tutoria
de P3 amb vosaltres però sobretot
amb els vostres fills i filles. A tots
ells els agreixo haver pogut aprendre tant al seu costat.
Us podria explicar mil i una escenes que recordaré tota la vida,
però espero que
amb poquetes línies pugueu
copsar l’immens agraïment que
tindré sempre als vostres menuts.
A tu Juan, per ensenyar-me que la confiança es guanya poc a poc.
A tu Dídac, per haver-me sorprès amb els teus raonaments tan lògics i el teu entusiasme.
A tu Ivette, per tenir cura de tots en tot moment i ajudar-me a
veure allò que
realment és important.
A tu Asier, per la teva disposició i per tantes riallades
sinceres.
A tu Noa, per mostrar-me que la igualtat a l’aula vol dir
exclusivitat.
A tu Guiomar, per mostrar-me que el temps amb tu garanteix la
confiança en mi.
A tu Pablo Duarte, per deixar-me aprendre que la espontaneïtat no l’hem de perdre.
A tu Aitor, per ensenyar-me que la comunicació avança a passes
gegants.
A tu Alba, per explicar-me sense embuts tot el que et passa pel
cap.
A tu Lucía, per haver-me deixat bocabadada en el primer instant.
A tu Víctor, per haver-me deixat canalitzar energia plegats.
A tu Ivan, per mostrar-me que la sensibilitat no té edat.
A tu Oriol, per deixar-me un lloc privilegiat en el teu dia a dia.
A tu Jose David, per ensenyar-me que les ferides amb un somriure
curen molt més de pressa.
A tu Cristian, per tants petons i tantes abraçades inesperades i
per ensenyar-me que la imaginació l’hem de cuidar.
A tu Maria, perquè ho vas fer
tot tan fàcil des del
principi.
A tu Ángel, per ensenyar-me que la prudència no és cosa d’adults.
A tu Denis, per desprendre tan amor en tan poc temps.
A tu Ayla, per ser més forta del que m’hagués pogut imaginar.
A tu Jan, per la teva tendresa i el teu somriure constant.
A tu Pablo, per haver pogut acompanyar-te en la teva gran
autonomia i senzillesa.
A tu Laura, per recordar-me que el temps dels adults no és el
mateix que el vostre.
A tu Sean, per ensenyar-me que les paraules són tan secundàries.
A tu Chelsy, per relaxar-me amb el teu somriure.
A tots vosaltres, per tenir paciència amb mi, per gaudir de les
activitats amb tan entusiasme, per ensenyar-me que els estereotips del món dels adults no val res amb
vosaltres, per estimar-me, per deixar que us estimi, per els Bons dies i les
Bones tardes, pels plors dels primers dies i dels finals, per els ensurts i per
haver-me deixat imaginar plegats, pels massatges, per les cançons i els balls i
per l’experiència
viscuda.
Famílies, a casa vostra hi teniu un petit tresor que poc a poc
anirà fent-se més i més gran, un tresor que no
caldrà polir, que
només vol que
l’acompanyeu amb l’amor i la tendresa que qualsevol de nosaltres necessita
constantment. Seran grans aquestes Tortugues, molt grans!!
Molt bones vacances, espero que ens trobem ben aviat!
Laura
Totes les persones grans han començat sent infants. (Però n’hi ha
poques que se’n recordin).
El petit príncep