Benvolgudes famílies,

Recordo que el primer dia d’escola estava tremolosa i no parava de pensar en vosaltres, els pares i les mares, inclús pensava en la meva mare; quin valor i quins nervis devíeu passar aquelles primeres hores, molts de vosaltres era la primera vegada que els deixàveu amb algú a qui encara no havíeu vist la cara!!

Aquest curs ha estat per a mi una gran aventura. Una aventura on els protagonistes han estat els vostres fills i  filles i on gràcies a ells m’he sentit la mestra més afortunada del món!!

M’heu tractat d’allò més bé i m’he sentit recolzada per vosaltres en tot moment, reconec que he flaquejat en alguns moments o potser no he sabut estar a l’alçada. Gràcies per l’acompanyament que m’heu donat.

Per a mi ha estat un plaer poder compartir la meva primera tutoria de P3 amb vosaltres però sobretot amb els vostres fills i filles.  A tots ells els agreixo haver pogut aprendre tant al seu costat.

Us podria explicar mil i una escenes que recordaré tota la vida, però espero que amb poquetes línies pugueu copsar l’immens agraïment que tindré sempre als vostres menuts.

A tu Juan, per ensenyar-me que la confiança es guanya poc a poc.

A tu Dídac, per haver-me sorprès amb els teus raonaments tan lògics i el teu entusiasme.

A tu Ivette, per tenir cura de tots en tot moment i ajudar-me a veure allò que realment és important.

A tu Asier, per la teva disposició i per tantes riallades sinceres.

A tu Noa, per mostrar-me que la igualtat a l’aula vol dir exclusivitat.

A tu Guiomar, per mostrar-me que el temps amb tu garanteix la confiança en mi.

A tu Pablo Duarte, per deixar-me aprendre que la espontaneïtat no l’hem de perdre.

A tu Aitor, per ensenyar-me que la comunicació avança a passes gegants.

A tu Alba, per explicar-me sense embuts tot el que et passa pel cap.

A tu Lucía, per haver-me deixat bocabadada en el primer instant.

A tu Víctor, per haver-me deixat canalitzar energia plegats.

A tu Ivan, per mostrar-me que la sensibilitat no té edat.

A tu Oriol, per deixar-me un lloc privilegiat en el teu dia a dia.

A tu Jose David, per ensenyar-me que les ferides amb un somriure curen molt més de pressa.

A tu Cristian, per tants petons i tantes abraçades inesperades i per ensenyar-me que la imaginació l’hem de cuidar.

A tu Maria, perquè ho vas fer tot tan fàcil des del principi.

A tu Ángel, per ensenyar-me que la prudència no és cosa d’adults.

A tu Denis, per desprendre tan amor en tan poc temps.

A tu Ayla, per ser més forta del que m’hagués pogut imaginar.

A tu Jan, per la teva tendresa i el teu somriure constant.

A tu Pablo, per haver pogut acompanyar-te en la teva gran autonomia i senzillesa.

A tu Laura, per recordar-me que el temps dels adults no és el mateix que el vostre.

A tu Sean, per ensenyar-me que les paraules són tan secundàries.

A tu Chelsy, per relaxar-me amb el teu somriure.

A tots vosaltres, per tenir paciència amb mi, per gaudir de les activitats amb tan entusiasme, per ensenyar-me que els estereotips del món dels adults no val res amb vosaltres, per estimar-me, per deixar que us estimi, per els Bons dies i les Bones tardes, pels plors dels primers dies i dels finals, per els ensurts i per haver-me deixat imaginar plegats, pels massatges, per les cançons i els balls i per l’experiència viscuda.

Famílies, a casa vostra hi teniu un petit tresor que poc a poc anirà fent-se més i més gran, un tresor que no caldrà polir, que només vol que l’acompanyeu amb l’amor i la tendresa que qualsevol de nosaltres necessita constantment. Seran grans aquestes Tortugues, molt grans!!

Molt bones vacances, espero que ens trobem ben aviat!

Laura

Totes les persones grans han començat sent infants. (Però n’hi ha poques que se’n recordin).

        El petit príncep